Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

1/29/2017

SSG1

AVE: la ruïna de l’Estat
Així titulava Quim Torrent, el maig de 2010, a l'AVUI, un documentat article sobre el TGV espanyol: l'AVE, quan Espanya ja hi havia invertit una xifra astronòmica: 50 mil milions d'euros.
Ni França com Alemanya han fet una xarxa de trens de gran velocitat (TGV) com l'espanyola: la consideren insostenible econòmicament, malgrat tenir una població, i un PIB, molt superiors a l'espanyola. En aquell moment Espanya tenia 1.800 km de línies en servei i 2.200 km més en construcció, un projecte superat en tot el món només per la Xina, que estava construint 10.000 km... per una població trenta vegades més gran.
Ni els britànics ni els nordamericans s'atreveixen a fer línies de TGV entre nuclis urbans molt més importants que Barcelona i Madrid. De fet, perquè una línia d’AVE cobreixi ni que sigui els costos de manteniment ha de tenir sis milions de passatgers anuals. Doncs bé: Madrid-Barcelona en sumava cinc, i és l'únic tram de tota la xarxa epanyola que podria arribar a ser rendible, "pels pèls", segons l’exdirector de projectes del Banc Europeu d’Inversions, Mateu Turró.
Recorda Torrent que el secretari de Transports nord-americà, Ray LaHood, va visitar Espanya per veure in situ els fantàstics trens que hi ha a la península. En va quedar encantat, però va dir al ministre Blanco: “Vostès són rics, nosaltres això no ens ho podem permetre”.
Un parell d'anys abans la ministre Magdalena Álvarez havia afirmat que amb la xarxa de TGV, "Estamos cosiendo España con hilos de acero. Esa es la verdadera forma de hacer país, de defender la unidad de España".
Va tenir la dignitat, això sí, de reconèixer que les infrestructures tenen ideologia. I tant que la tenen!

Més informació:


El Corredor Mediterrani
En un article de Dani Revenga publicat a l'Ara el maig de 2016, Ferrmed denunciava deu anys de retard en les obres del Corredor Mediterrani. Ferrmed és una associació internacional, liderat des de Catalunya, amb l'objectiu d'impulsar d’un gran eix ferroviari de mercaderies (d'amplada europea, és clar) que ha d’unir el sud i el nord d’Europa -Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental- i farà més competitives les empreses europees. Sobre el paper, el Corredor Mediterrani comença a Algecires, passa per tots els grans ports de la costa mediterrani peninsular -Màlaga, Cartagena, València, Tarragona, Barcelona- i enllaça amb França i la resta d'Europa.
L’octubre del 2011 la UE va incloure el corredor mediterrani al llistat d’infraestructures europees prioritàries. Joan Amorós, secretari general de Ferrmed diu que "Europa ha triat el Mediterrani, no perquè sí, sinó perquè concentra el 50 per cent del PIB espanyol, especialment pel que fa als sectors industrials”.
Ferrmed estima en uns 10 anys el retard que acumula l’Estat en la construcció d’una obra de la qual es va començar a parlar fa més de 15 anys. “No hi ha voluntat política, no hi ha interès, et diuen que sí, que ho estan treballant, però no avancem. És una vergonya”, diu Amorós. L'Estat espanyol dóna prioritat a tot el que pugui passar per Madrid enlloc de la costa (AVE inclòs) i encara manté el somni fantasiós del corredor central, que passaria per un enorme túnel al bell mig del Pirineu, i acabaria enmig d'un prat de vaques francès.
Quan Catalunya tingui els recursos és ben segur que optarà per prioritzar la construcció d'aquesta via de mercaderies.


Més informació:
Baròmetre de l'ús del català a Internet